Nos encontramos un barrio céntrico, pero que se aleja del que serían unas calles arregladas y tranquilas. Por el día encontramos mucha vida, comercios, mercados, mucha gente en la calle de muchísimas nacionalidades. Por la noche, el ambiente se ha transformado un poco. Hay muchísimo alboroto, grupos de gente que se organizan por las calles y personas drogándose en las aceras.
Entramos al hotel, nos recibe un recepcionista no demasiado simpático que nos envía al primer piso y nos encontramos toda una sorpresa. El Hotel Soho se encuentra muy limpio, además tiene a tres chicas griegas voluntarias en la puerta que se encargan de la llegada de estas personas desde los campos. Nos dicen que tienen constancia de que las dos familias han llegado, que una ha salido a pasear y que la otra no la han podido localizar todavía pero que ya se encuentran en el hotel.
Esta es un realidad, de otras muchas que os hemos intentado ir contando que está pasando en Grecia en la actualidad. Personas atrapadas en el tiempo, sin ningún tipo de permiso que esperan en un hotel de una calle estrecha y oscura. Son los olvidados, son los protagonistas de nuestra historia.
----------------------------------------------------------------------
Projecte Avinença. Dia 16. Arribem a Atenes, encara amb el cap estrany. Amb la ressaca de tot el que hem viscut. Hem parlat amb la Sara i ens han demanat que anem a un hotel per vore a dues famílies del camp de Vasiliká que van arribar divendres a la capital grega. Volem saber si estan bé i on es troben. Com us vam contar anteriorment algunes persones són reubicades indefinidament a hotels repartits pel país (majoritàriament a Atenes).
Ens trobem un barri cèntric, però que s'allunya del que serien uns carrers arreglats i tranquils. Pel dia trobem molta vida, comerços, mercats, molta gent al carrer de moltíssimes nacionalitats. Per la nit, l'ambient s'ha transformat una mica. Hi ha moltíssim aldarull, grups de gent que s'organitzen pels carrers i persones drogant-se a les voreres.
Entrem a l'hotel, ens rep un recepcionista no massa simpàtic que ens envia al primer pis i ens trobem tota una sorpresa. L'Hotel Soho es troba molt net, a banda té a tres xiques gregues voluntàries a la porta que s'encarreguen de l'arribada d'aquestes persones des dels camps. Ens diuen que tenen constància de que les dues famílies han arribat, que una ha eixit a passejar i que l'altra no l'han poguda localitzar encara però que ja es troben a l'hotel.
Aquesta és un realitat, de moltes altres que us hem intentat anar contant que està passant a Grècia en l'actualitat. Persones atrapades en el temps, sense cap tipus de permís que esperen en un hotel d'un carrer estret i fosc. Són els oblidats, són els protagonistes de la nostra història.
Projecte Avinença. Dia 16. Arribem a Atenes, encara amb el cap estrany. Amb la ressaca de tot el que hem viscut. Hem parlat amb la Sara i ens han demanat que anem a un hotel per vore a dues famílies del camp de Vasiliká que van arribar divendres a la capital grega. Volem saber si estan bé i on es troben. Com us vam contar anteriorment algunes persones són reubicades indefinidament a hotels repartits pel país (majoritàriament a Atenes).
Ens trobem un barri cèntric, però que s'allunya del que serien uns carrers arreglats i tranquils. Pel dia trobem molta vida, comerços, mercats, molta gent al carrer de moltíssimes nacionalitats. Per la nit, l'ambient s'ha transformat una mica. Hi ha moltíssim aldarull, grups de gent que s'organitzen pels carrers i persones drogant-se a les voreres.
Entrem a l'hotel, ens rep un recepcionista no massa simpàtic que ens envia al primer pis i ens trobem tota una sorpresa. L'Hotel Soho es troba molt net, a banda té a tres xiques gregues voluntàries a la porta que s'encarreguen de l'arribada d'aquestes persones des dels camps. Ens diuen que tenen constància de que les dues famílies han arribat, que una ha eixit a passejar i que l'altra no l'han poguda localitzar encara però que ja es troben a l'hotel.
Aquesta és un realitat, de moltes altres que us hem intentat anar contant que està passant a Grècia en l'actualitat. Persones atrapades en el temps, sense cap tipus de permís que esperen en un hotel d'un carrer estret i fosc. Són els oblidats, són els protagonistes de la nostra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada