diumenge, 18 de desembre del 2016

Projecte Avinença. Dia 7 y 8. Según avanzan los días, se van yendo muchas personas. Tanto voluntarios como del campo. Los primeros se van unos días por Navidad y vuelven a final de año, otros se despiden del proyecto. La gente del campo se va en autobús a pisos y hostales repartidos por toda Grecia, como ya os comentamos anteriormente. Cada vez que nos tenemos que despedir de alguien se nos entristece una parte del alma. Llevamos solo unos días aquí y ya sentimos los lazos que se generan entre nosotros, no podemos ni imaginar lo que sentirán las personas que llevan aquí más tiempo. Cada día los voluntarios que llevan aquí más tiempo reciben llamadas de las personas del campo que han tenido que irse, nos echamos de menos. Es difícil construir una nueva vida sin ningún tipo de permiso en un país que no es el tuyo, son arreglos temporales que por ahora no solucionan el problema. A parte, han perdido sus amigos en el campo, sus relaciones personales diarias y de nuevo los obligan a cambiar de vida. "I miss you", es un frase que ahora escuchamos a diario.

Hemos empezado a ayudar en la cocina "EKO Kitchen", todas las mañanas vamos a cocinar con temperaturas bajo cero y acabamos con los dedos rojos e hinchados. Pero es un placer ver como la gente luego disfruta de un desayuno sano y saludable. Una cuestión importante, es que estamos allí pero dejamos que ellos mismos sean los que se reparten la comida y colaboran directamente cuando son involucrados en cualquier actividad.

Estos días hemos intentado iniciar otro proyecto. Hemos construido un plató fotográfico donde queremos rehacer las fotos de familia perdidas, imprimirlas y dárselas cuanto antes mejor a cada una de las familias que quieran participar. Vamos diciéndolo de boca en boca, y también hemos hecho una carta redactada en árabe que se ha repartido dentro del campo para invitar a la gente a venir.

---------------------------------------------------------

Projecte Avinença. Dia 7 i 8. Segons van avançant els dies, van marxant moltes persones. Tant voluntaris com del camp. Els primers marxen uns dies per Nadal i tornen a final d'any, altres s'acomiaden ja del projecte. La gent del camp se'n va en autobusos a pisos i hostals repartits per tota Grècia, com us vam contar anteriorment. Cada volta que s'hem d'acomiadar d'algú ens entristeix l'ànima. Portem només uns dies ací i ja sentim els llaços que es generen entre tots nosaltres, no podem ni imaginar-se el que sentiràn les persones que porten ací més temps.  Cada dia voluntaris que es troben ací des de fa més temps reben telefonades de les persones del camp que han hagut de marxar, ens trobem a faltar. És difícil construir una nova vida sense cap tipus de permís a un país que no és el teu, són solucions temporals que per ara no solucionen el problema. A banda, han perdut els seus amics del camp, les seues relacions personals diàris i de nou els obliguen a canviar de vida. "I miss you", és una frase que ara escoltem diàriament.

Hem començat a ajudar en la cuina "EKO Kitchen", tots els matins anem a cuinar a temperatures baix zero i acabem amb els dits rojos i unflats. Però, és un plaer vore com després la gent gaudeix d'un desdejuni sa i saludable.  Una qüestió important, és que sempre estem allà però deixem que ells mateixos siguen els que es reparteixen el menjar i col·laboren directament de qualsevol activitat.

Aquests dies hem intentat iniciar un altre projecte. Hem construït un plató fotogràfic on volem re-fer les fotos de familia perdudes, imprimir-les i donar-li-les el més prompte possible a cadascuna de les families que vulguen participar. Anem dient-ho de boca orella, i també hem fet una carta redactada en àrab que s'ha repartit dins dels camp per a convidar a la gent a vindre.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada