Projecte Avinença

Això és Vasilika, el camp militar per persones refugiades on vam estar el mes passat. Com en tantíssims altres camps de tota Grècia i altres països com Sèrbia, estan patint aquest fred horrorós. Ací ens queden amics, famílies amb nens i nenes, i veure caure la neu ens deixa amb un nus a l'estómac. Estan allà, congelant-se. Estan allà, sols. Estan allà, esperant. La neu i el gel glacen l'aigua, el terra, les tendes i els cors. Volem plorar de pena i ràbia perquè tots i totes formem part d'aquesta Europa assassina. No ens podem creure que això passe, però és real, això és la realitat: persones que tenien vides normals, com la teua i la meua, es van veure obligades a fugir de la guerra, la violència i la mort. Van arriscar les seues vides i les vides de les seues famílies per arribar a Europa, on pensaven que podrien tornar a ser feliços. Però els van tancar les portes, els van fotre en camps de mala mort i encara ara, després de tants i tants mesos han de viure en condicions inhumanes.

A l'estiu, una calor que semblava que vingués de l'infern. Ara a l'hivern, un fred que crema, punxa i mata. Ací, a aquesta Europa hipòcrita que diu rebutjar el genocidi jueu però està duent a terme un altre genocidi. Això és el que els media volen silenciar. Van marxar de la seua terra per no morir però van arribar per morir lentament.

---------------------------------------------------

Esto es Vasilika, el campo militar por personas refugiadas donde estuvimos el mes pasado. Cómo en muchísimos otros campos de toda Grecia y otros países como Serbia, están sufriendo este frío horroroso. Aquí nos quedan amigos, familias con niños y niñas, y ver caer la nieve nos deja con un nudo al estómago. Están allí, congelándose. Están allí, solos. Están allí, esperando. La nieve y el hielo hielan el agua, el tierra, las tiendas y los corazones. Queremos llorar de pena y rabia porque todos y todas formamos parte de esta Europa asesina. No nos podemos creer que esto pase, pero es real, esto es la realidad: personas que tenían vidas normales, como la tuya y la mía, se vieron obligadas a huir de la guerra, la violencia y la muerte. Arriesgaron sus vidas y las vidas de sus familias para llegar a Europa, donde pensaban que podrían volver a ser felices. Pero los cerraron las puertas, los metieron en campos de mala muerte y todavía ahora, después de tantos y tantos meses tienen que vivir en condiciones que inhumanas. 

En verano, un calor que parecía viniera del infierno. Ahora en invierno, un frío que quema, pincha y mata. Aquí, en esta Europa hipócrita que dice rechazar el genocidio judío pero está llevando a cabo otro genocidio. Esto es el que los media quieren silenciar. Marcharon de su tierra para no morir pero llegaron para morir lentamente.