Tuvimos de nuevo una comida multitudinaria en EKO con las personas que quedan en el campo. Hicimos pollo con picante, tomate y perejil. Llegamos con la comida justa para todos que habíamos preparado para 300 personas. Dejamos entrar a la gente para que cada uno se pusiera su plato y fue un error porque la gente se llenó demasiado los platos. Da pena ver como muchas veces no existe el sentimiento compartido con otros y cada familia mira por su propio bienestar. Da pena también ver luego platos de comida llenos en las mesas. Aún así fue otro día muy bonito, con mucha gente, con música y comida buena.
Anoche se fue Mustafa, lo queríamos mucho, era una persona muy respetada por los kurds. Anoche visitamos todos los hangares por dentro para ir saludando a toda la gente que ya conocemos. Están muy vacíos ahora y las condiciones higiénicas son muy pocas. La gente nos invita como siempre a todo lo que tienen, nos quitamos los zapatos, entramos a la haima llena de mantas por el suelo que hacen de aislamiento, comemos alguna cosa, bebemos té chai. Lo que estamos viviendo es muy intenso. No vamos unas hojitas a trabajar i nos vamos a casa. Lo compartimos todo con las personas del campo, somos una familia. Cocinamos y comemos juntos, hablamos, hacemos hogueras para calentarnos juntos, hablamos, nos abrazamos. Cada día que pasa se hace más difícil pensar en irse. La suerte que tendremos es que el campo se está vaciando ahora y con la transición puede que sea más fácil desconectar. Estamos contentos por Mustafa, mañana le darán la resolución final para saber donde podrá vivir. Seguiremos en contacto.
----------------------------------------------
Projecte Avinença. Dia 11 i 12. Continuem amb la caravana i ara sí la tenim quasi enllestida. Demà la rematem i posarem fotografies per ensenyar-vos-la. EKO Project tindra un nou espai per a fer reunions, cafès o espai d'Internet per a quan l'habiliten dins del camp. Hem fet alguna compra per a la caravana, un rellotge amb mapamundi, estores i coixins, una cafetera... Quan ho posem tot serà un espai càlid i confortable. Les persones del camp que s'han passat per allà ens déien de broma que a fer la mà el camp, que hui per la nit se'n anaven a la caravana a dormir. El Mohamed, de Palestina, s'ho ha currat molt i ens ha ajudat moltíssim a fer-la.
Vam tindre de nou un dinar multitudinari a EKO amb la gent que queda al camp. Férem pollastre amb picant, tomaca i juliverd. Arribàrem justet amb el menjar que havíem preparat per a 300 persones. Deixarem que entrara cadascú a servir-se el seu plat i fou una errada perquè la gent es plenà massa els plats. Fa pena vore com moltes vegades no existeix el sentiment de compartir amb els altres i cada família mira pel seu propi benestar. Fa pena também vore després plats de menjar plens a les taules. Tot i això fou un altre dia molt bonic, amb molta gent, amb música i menjar ben bo.
Anit marxà del camp el Mustafa, l'estimavem molt, era una persona molt respectada pels kurds. Anit visitarem tots els hangars per dins per anar saludant a tota la gent que ja coneixem. Estan molt buits ara i les condicions higièniques són molt poques. La gent ens convida com sempre a tot el que tenen, ens llevem les sabates, entrem a una haima plena de mantes per terra que fan d'aïllament, menjem alguna cosa, bevem te chai. El que estem vivint és molt intens. No anem unes horetes a treballar i se'n anem a la nostra casa. Ho compartim tot amb la gent del camp. Cuinem i menjem junts, parlem, fem fogueres per calfar-se junts, parlem, ens abraçem. Cada dia que passa és més difícil pensar en marxar. La sort que tindrem és que el camp s'està buidant ara i amb la transició potser siga més fàcil desconnectar. Estem contents per Mustafa, demà li donaràn la resolució final per saber on podrà viure. Seguirem en contacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada